CONCLUSIONS

• Les hipòtesis i els coneixements previs dels infants són molt importants per fer-los evolucionar cap al pensament científic.
• La mestra ha de fer servir una experiència o un fet per mostrar la validesa del coneixement científic que vol transmetre en els seus alumnes, en aquest cas, els cargols.
• Les preguntes que es fan i es plantegen són molt importants tant per la mestra com pels alumnes (s'han d'escollir les adequades).
• La mestra ha de provocar interessos i buscar unes situacions ben seqüenciades i amb interacció.
• Hem de tenir clar els nostres objectius com a mestres abans d’expressar qualsevol contingut en els nostres alumnes.
• Els nens i les nenes s'interessen per tot el que els envolta. Qualsevol context pot construir una font d'aprenentatge, però no tots tenen la mateixa potencialitat per reconstruir l'experiència.
• És possible treballar el model d’ésser viu a infantil. Conseqüentment, hem de seguir el model d'ésser viu per tal de poder respondre a les tres funcions bàsiques dels ésser vius (funció, relació i reproducció).
• Fins que no posem en pràctica els coneixements teòrics apresos a l’aula no podem saber quina significació té pels infants. 
• Posar el nen amb contacte directe amb la natura i el treball humà fa que sigui més fàcil adquirir els coneixements sobre els éssers vius i les coses.

Per concloure amb aquesta unitat didàctica hem volgut acabar amb un petit fragment de Leonardo da Vinci que ens va semblar molt interessant des d'un bon principi i que hem tingut present en molts moment d'aquesta assignatura.

"Abans de fer un altre pas, realitzaré experiments, perquè el meu propòsit és exposar primer l'experiència i després, per mitjà del raonament, mostrar per què aquesta experiència està destinada a funcionar precisament d'aquesta manera. Aquesta és la veritable regla que han de seguir els qui reflexionen sobre els fenòmens de la natura".

Leonardo da Vinci